Festa de la Rosa
Miquel Soler i Barberà
Llibret Gaiata 8, 2014.
El diumenge de la Rosa
la nit s'ompli de cançons
perquè a l'amor li fa nosa
la claror i les raons.
Una de les tradicions més arrelades a la nostra ciutat de Castelló és el conegut concurs “La Festa de la Rosa” que es celebra el primer dissabte del mes de maig davant l'Ajuntament.
Des de temps molt llunyans ha sigut costum el fet d'oferir cançons a les joves xiques per part dels seus nuvis i pretendents en forma de serenata nocturna, més bé de matinada.
Els orígens d'aquesta activitat es perden en el temps, si bé consta que a països com Itàlia i Alemanya ja es rondava a les dones de totes les edats. Existeixen gravats del segle XVI que així ho confirmen.
Al nostres País totes les regions portaven a terme estes serenates, essent les més famoses les d'Aragó i Castella, i que al marge de les rondalles populars, eren les “tunes” universitàries les encarregades d'aquestos festejos des de la segona meitat del segle XV, preferentment a les grans ciutats.
Fa algunes dècades “La Festa de la Rosa” reunia quasi sempre els mateixos conjunts, tots elles de gran qualitat musical. En l'actualitat hi ha més varietat pel que pertoca a participants. Són molt enyorats grups com “Los Atapulcos”, “Veracruz”, “Los Tes”, “Los Veteranos”, “Educación y Descanso”, “Guadalupe”, “Trío Canarios”, “Diablos Verdes”, “Los Aztecas”, “Conjunto Brasil”, “Cuatro Caminos”, “Els Llauradors”, “Grup Maig”, “Voz y Modos”, “Els Ravalers”, “Rosa de maig”, “Jacaranda”, “Los Perfidios”, “Los líders”. etc.
Molts són els grups que han deixat el seu estel i l'encant de les seves melodies, que captivaren a les dones joves del moment. Per a la majoria d'elles tindre una nit de serenata baix el seu balcó era un desig quasi impossible. Però la força de l'amor tot ho podia i el deler acampava per tot arreu a Castelló quan aplegava el mes de maig.
Sempre ha existit un Reglament, unes Bases, per a poder concursar. Una de les particularitats més destacades era que els grups no podien utilitzar instruments de vent, si bé s'autoritzava l'acordió i la flauta travessera. També estava autoritzada l'harmònica.
L'Ajuntament de la ciutat nombrava un Jurat competent assistit per un funcionari municipal. Les seves deliberacions eren inapel·lables, qualificant sempre segons la qualitat musical, comportament a l'escenari i altres formalitats.
Si el Jurat ho estimava oportú, el grup en qüestió obtenia el permís per a rondar, que havien de portar sempre damunt per si els agents de l'ordre el requeriren.
El concurs tenia dos apartats: Conjunts instrumentals sense veus i Conjunts musicovocals.
Els primers es dividien en dos seccions: 1ª i 2ª, segons el nombre de components. El Jurat exigia una obra de música clàssica amb caràcter obligatori i altra peça de lliure elecció per part del grup participant. Als grups musicovocals se'ls permetia presentar dues obres totalment lliures.
El Jurat tenia la facultat per a atorgar els premis o deixar-los deserts en funció de la qualitat dels grups.
L'any 1961 van participar dues agrupacions que van sorprendre per la novetat de la seua aparició; “La Tuna de Maestria” i la “Tuna de Magisterio”.
En l'apartat de música clàssica, la “Rondalla Brasil” va acaparar any rere any els primers premis. El treball del seu director, D. Joaquín Amorós, va donar els seus fruits.
Al remat del concurs els grups s'escampaven per la ciutat i un gran nombre de persones els seguia al llarg de tota la nit. Altres, que no tenien la gràcia de tocar o cantar per a la seua estimada, contractaven l'actuació d'algun grup per a fer de “rondaller a sou” per una nit. Una nit que, a tots els que hem tingut el goig de participar-hi ens sembla màgica.
Lluitem perquè una de les tradicions més antigues de la nostra ciutat no caiga en l'oblit i perdure ben ferma i viva en els nostres cors, per sempre. Vaja des d'ací el record inesborrable d'una figura que va ser al llarg de molts anys l'ànima vital del concurs; Vicente Escura.
¡Va por ti amigo!.
VA PER TU TAMBÉ, MIQUEL !!!
Vídeo del concurs 2008, a la Plaça Major:
Vídeo del concurs 2011, al Palau de la Festa:
Bases del Concurs 2011:
Guanyador Rosa d'Or 2011: Voz y Modos
Com és tradicional, més tard, van rondar a la nostra Regina 2011 Mónica Sidro Maneus, Junta de Festes i els seus convidats.
