Museu Etnològic
Més informació:
Situat en el número 25 del carrer de Cavallers, en una casa senyorial del segle XVIII, el nou recinte cultural alberga més de 2.500 peces d'una àmplia temàtica etnològica, des dels cultius tradicionals, fins a les dependències domèstiques, les tradicions religioses i la indumentària. La col·lecció etnològica municipal té com a impulsor a Rafael Ribes Pla, qui, amb el patrocini de l'Ajuntament, va crear en 1985 el Museu Etnològic que es va ubicar en l'ermita de sant Jaume de Fadrell, restaurada tres anys abans. El Museu va ocupar pràcticament la totalitat de les dependències del conjunt arquitectònic, des del pati d'entrada, passant per l'antiga capella medieval, fins a les habitacions superiors. Rafael Ribes Pla va aconseguir reunir, gràcies a la generositat i a l'interés de nombrosos veïns de Castelló i societats agràries, una col·lecció que superava les dos mil peces i que van ser exposades en les sales de la mencionada ermita fins a l'any 2007. L'any 2002, la Junta de Govern Local va acordar sol·licitar a la Diputació, propietària de l'edifici del carrer Cavallers, la cessió d'este immoble. La situació de la casa com a vivenda plurifamiliar va durar fins a 1978, moment en què la Diputació de Castelló va adquirir l'edifici per a instal·lar el Museu de Belles Arts de Castelló. Després de les oportunes remodelacions, que pràcticament tan sols van conservar l'estructura essencial de la casa, el 8 de març de 1980 es van obrir les noves instal·lacions museogràfiques, que fins eixe moment es trobaven en una de les plantes del Palau de la Diputació.Fins a l'any 2001 va romandre el Museu ubicat en esta seu, encara que amb l'edifici sense activitat fins a l'any 2007, moment en el qual es va traslladar allí la col·lecció etnològica de l'Ajuntament de Castelló que es trobava en l'ermita de sant Jaume de Fadrell i es va iniciar el muntatge de l'actual Museu d'Etnologia de Castelló.El regidor i diputat de Cultura, Miguel Ángel, va afirmar que "pràcticament des de la seua obertura, l'antic Museu de Fadrell es va quedar xicotet i va caldre pensar en l'obertura d'un edifici en condicions que poguera acollir totes les peces per a mostrar-les al públic interessat en el seu estudi i anàlisi". "Un ambiciós projecte que després de molt d'esforç és una realitat i que, a més, ens permetrà albergar en una de les seues plantes l'Institut Municipal d'Etnografía i Cultura Popular, per la qual cosa crec que l'obertura d'este espai expositiu es converteix en el millor llegat per a les pròximes generacions", va afegir.Mulet va manifestar que "creuar les portes del número 25 del carrer Cavallers suposa obrir una pàgina inesborrable de la història i tradicions de Castelló, i és que pocs recintes de la nostra província poden presumir d'albergar tanta història entre les seues parets com este edifici de Castelló, el mateix en la primera planta del qual es firmaren Les Normes de Castelló, en 1932, o el que fóra seu durant anys de la col·lecció del Museu de Belles Arts".Segons va dir, "crec que estem parlant, per la importància de la col·lecció i la remodelació de les instal·lacions, d'una de les apostes més importants en matèria cultural dels últims anys, i volíem acostar d'una vegada per sempre el museu a Castelló i crec que ho hem aconseguit".
COSTUMS I TRADICIONS
La col·lecció del Museu Etnològic és la més important que existix sobre costums i tradicions de la província de Castelló. En la primera planta del Museu Etnològic es troben tres sales dedicades al naixement urbà de la província, amb activitats que van des de màquines per a moldre a trages tòpics, tant de treball com de festa. En la segona planta, dedicada a les comarques i al cultiu, hi ha apers de cultiu, encara que també podran observar-se mobles antics d'alqueries i masies, gaiates individuals o roba. El visitant podrà trobar també peces singulars com a banderes de les guerres carlines i els ornaments religiosos més antics de Castelló. Un altre dels seus grans atractius és la seua col·lecció de joguets de principi del segle XX. La tercera planta es troba dedicada a la casa, als seus espais domèstics i íntims, i a la indumentària pròpia dels castellonencs. En la Sala 1 es disposen els espais més oberts de la casa, com el saló, el menjador, la sala de jocs, la sala de neteja o el despatx professional en el cas que el propietari exercira la seua professió independent en la casa, com succeïa amb metges i advocats. La col·lecció que es presenta correspon a peces amb una cronologia de finals del segle XIX i mitjan del XX. Un mostrari de la indumentària pròpia de la gent de Castelló es pot contemplar en les Sala 5 i 6, on s'exhibixen roba exterior (calcetins, acerons, polaines, jupetins, saragüells, brusa, jupa, entre altres objectes) i tota una sèrie de complements que van de la capa a la manta, les alforges, les faixes els barrets i gorros. De la vestimenta femenina més vistosa i cridanera es mostren vions, faldellins, camises, cotilles, mantellines, mocadors de coll, cofies, redecilles, així com també els clàssics complements com a mantons de Manila, palmitos, bossa de mà, guarniments, i algunes joies, i anells diversos.
