Plaça Major
Raúl Pascual Cherta
Llibret Gaiata 8, 2013.
Parlar de la seu de l'Ajuntament de Castelló és parlar de l'edifici on es resumix la voluntat i l'esperit de la ciutat de Castelló i, per tant, també de les festes. Si en l'actualitat el Saló de Plens es reserva per als actes oficials més significatius, la institució que alberga (l'Ajuntament, com a successor de l'antic Consell propi de la Corona d'Aragó) va jugar un paper preponderant en la pròpia fundació de les festes de la Magdalena en la seua més primitiva manifestació: la Romeria Penitencial.
En l'arxiu del Consell es troben les primeres documentacions que parlen del destí d'uns diners públics per a gastos relacionats amb la ja aleshores tradicional Romeria a la Magdalena; en concret per a sufragar menjar de les persones sense recursos. Això succeïa en el segle XIV (1378), un segle després del Trasllat.
Per tant, en un repàs als edificis i espais que tenen protagonisme durant les festes, no pot faltar la seu municipal, un palau orientat cap a l'Est, de cara al mar i al principal temple de la ciutat, la hui cocatedral de Santa Maria. La primera seu del Consell (i presó) va estar ubicat en part del solar del que hui és seu de Bancaixa-Bankia, però en 1869 es van iniciar les obres de l'actual edifici, les quals van finalitzar en 1716. El trasllat es va decidir perquè la Casa de la Vila era “incómoda, corta e inhabitable” segons informe del Consell Municipal de 1616. En 1630 es va adoptar l'acord de construir un nou edifici en la Plaça Major, però l'assumpte queda oblidat fins que el deteriorament de la vella seu es fa ja insuportable i arriben advertències des d'instàncies superiors (el Rei) perquè s'escometa el projecte. Així, en 1876 s'adopta l'acord de construir les noves cases de la vila i presons, en unes cases que eren propietat del Consell però que les havia venut amb anterioritat, precisament per a recaptar fons per a escometre el projecte. També s'empraria com solar part de l'antic cementeri.
A pesar de les vacil·lacions inicials, finalment s'encarrega al mestre Gil Torralba la traça de l'edifici (1687), però la primera pedra es va posar en 1689. Les obres van ser encomanades a Melchor Serrano. El 2 de febrer de 1716 i davant de l'amenaça d'imminent ruïna de l'anterior edifici, es traslladen les dependències municipals a la nova seu que, no obstant, no estava acabada encara. Primer es va ocupar i va inaugurar, després van anar rematant-se les obres de l'interior. L'oratori (ara part de les dependències de l'Alcaldia) es va acabar en 1717. La capella de les Presons es va construir en 1725. I el que sol ocórrer… ja llavors es va veure que l'edifici necessitava millores. Donat els antecedents (100 anys des que es va realitzar el diagnòstic que es necessitava una nova seu fins que la mateixa va entrar en funcionament) era urgent localitzar com més prompte millor els problemes.
Esta primera fase de l'actual edifici municipal de què s'està parlant correspon a la part més noble de les actuals dependències. Comprendria la fatxada, els arcs i l'escalinata i les seus laterals. En la Primera Planta, les dependències de l'Alcaldia, el Saló de Plens i el saló de Comissions.
L'Ajuntament va anar adoptant amb els anys la fisonomia i elements característics que hui coneixem. Així, en 1845 es va afrontar una reforma del Saló de Plens que incloïa la decoració dels sostres, hui recuperada parcialment, ja que havia sigut tapada. A principis del segle XX, en 1914, l'insigne arquitecte Francisco Tomás Traver escomet les obres que doten a la fatxada la seua aparença actual (balcó partit en compte de corregut en la planta principal, eliminació de l'arrancada de les torres laterals i balustrada de pedra). L'edifici ha sigut sotmés a diverses reformes que van incloure ampliacions (la part posterior) i reordenació interior. No obstant, la seu municipal s'ha quedat xicoteta donat l'increment dels servicis que presta la institució i el creixement de la plantilla de servidors públics. Això ha obligat a mantindre altres dependències obertes al públic o com a seu de diferents departaments. Si bé és conegut el cas de l'edifici denominat de Noves Dependències (les antigues cases de les Ànimes) en la pròpia Plaça Major, cal anomenar l'ús municipal de l'antic Quarter Tetuan XIV (Policia, Bombers, Samu…), les distintes Tinències d'Alcaldia de districte (la més important la del Grau) i, per anomenar algunes altres seus municipals, citar les dependències relacionades amb Consum, ubicades en este Sector. Coneguda és la intenció de traslladar totes les dependències d'atenció al públic a l'antic Asil d'Ancians, en el carrer del Governador. L'edifici ja és de propietat municipal, però han d'arribar altres temps per a escometre este important projecte.
Però tornant a l’edifici principal de l'Ajuntament, es diu d'ell que té un aire classicista d'inspiració italianitzant. Es tracta d'un edifici de planta més o menys rectangular, la fatxada del qual s'organitza en tres nivells clarament diferenciats per les cornises existents. En la planta baixa l'element més característic són els set arcs de mig punt (cinc al front i dos en els laterals) que queden emmarcats per pilastres amb capitell d'orde toscà. El pis principal presenta una continuïtat respecte al de baix, gràcies a la presència de mitges pilastres en les fatxades que emmarquen el mateix nombre de vans i d'arcs. En este cas, les pilastres vénen rematades per un capitell d'orde corinti. Els vans són coronats per frontispicis semicirculars i triangulars, de forma alternativa. Així mateix, en la primera planta s'observa l'existència de tres balcons, el principal corregut. La tercera planta continua amb la divisió vertical realitzada a base de pilastres corínties (apariades en els laterals) que suporten una última cornisa. Cinc xicotets balcons (en origen finestres) s'obrin a la Plaça.
La porta principal és adovellada, amb pilastres toscanes i rematada amb símbols heràldics de la vila i del Regne de València, que flanquegen una fornícula. Travessant esta porta, gràcies al joc de llums procedents de les claraboies en el sostre, és inevitable fixar-se en la claredat que emana la monumental escalinata de marbre que conduïx a la primera planta. Esta escalinata està flanquejada per panells de Juan Bautista Porcar escenificant diferents episodis de la història i tradicions de la ciutat de Castelló.
Culminada l'ascensió per l'escala principal, arribem a la zona de recepció, amb l'Alcaldia al front, el Saló de Plens a l'esquerra i l'accés al saló de Comissions a la dreta. És la part més noble de l'edifici i on es desenvolupen els actes municipals més importants (plens, reunions, recepcions, actes informatius)… el cor de l'activitat de la ciutat.
Entre l'entrada principal, l'escalinata i la planta noble es troben destacats fons artístics pertanyents a la ciutat. En escultura destaca la Minerva d'Adsuara i obres de Benlliure, Viciano i Porcar, artista molt present en el capítol de la pintura junt amb obra d'Oliet, Castell Doménech, Ramón Catalá i Puig Roda, entre altres. També hi ha aportacions procedents del llegat del Ceramista Godofredo Buenosaires, així com unes vitrines amb diferents obres d'orfebreria i records de diversa índole (ensenyes de cossos municipals, una torxa olímpica, claus, etc).
El Saló de Plens (sotmés a diferents reformes, redecoracions i remodelacions al llarg dels segles) en l'actualitat es dividix en la presidència (una taula correguda a l'esquena de la qual hi ha un retrat de S.M. El Rei), la zona d'escons per a regidors (successivament ampliada), l'espai dedicat al públic i al fons una tarima que servix d'escenari per a les compareixences davant dels mitjans d'informació. En el saló, com a elements decoratius, retrats dels Fills Predilectes de la Ciutat i en el sostre, les restes de la decoració mural del segle XIX.
És en eixe Saló on la Junta de Festes tria les reines de les festes any rere any. També s'ha reunit per a atorgar les medalles de festes. Anualment, l'Ajuntament rep els representants d'altres ciutats que assistixen a les festes de Castelló i s'entreguen diferents premis convocats amb motiu de les festes. El Patronat de Festes, màxim òrgan de l'actual Fundació de Festes, també es reunix en l'Ajuntament per a adoptar decisions tan importants com aprovar els pressupostos o el programa de festes.
Des dels balcons de la fatxada les reines i madrines tenen l'oportunitat s'assistir al Magdalena Vítol i dels porxos de l'Ajuntament part la comitiva cívica que després de passar per la Cocatedral, participa en la Romeria de les Canyes.
En definitiva, l'actual Ajuntament és la materialització en un sol edifici de les voluntats, tradicions, vocacions i obligacions de la ciutat de Castelló. Per tot això, la seua vinculació amb les festes és absoluta, des d'abans d'existir l'actual edifici fins als nostres dies.
